Llavis de múrgula.
Saliva d’aiguardent.
Pell rostida
a foc lent
que es desfà
sota la llengua.
Un pessic de pa
sucat al cor
i els dits de l’amor
bebent-se l’ànima.
dijous, 12 de maig del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Seguidors
Arxiu del blog
-
▼
2011
(4)
- ► de desembre (2)
- ► de setembre (1)
-
►
2009
(3)
- ► de desembre (1)
- ► de setembre (1)
Què be tornar a llegir-te.
ResponEliminaEls voletàires no volen dir on s'amaguen els bolets.
Com la múrgula, aquest és un sabròs poema de primavera. Ens l'has descobert.