L'aire escura el blanc
obert com un sospir
i agafat al tall de la vida
que brota des de l'arrel.
Ets una font per als ulls,
la meravella fecunda
que omple de dolçor
un espai ple de somnis.
Ara aplegues les ales
que extenies immòbils
per dir-me que la pau
és la flor del pensament.
dimecres, 28 de desembre del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Seguidors
Arxiu del blog
-
▼
2011
(4)
- ▼ de desembre (2)
- ► de setembre (1)
-
►
2009
(3)
- ► de desembre (1)
- ► de setembre (1)
els teus poemes sempre tant profunds, sempre necessàris.
ResponElimina