Entre les notes
hi ha un sospir
que va resseguint
la melodia.
Una veu sense paraules
que retorna
en les trompes
i en els contrabaixos
per avisar-nos
de què el més enllà
ens escolta.
divendres, 15 de gener del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Seguidors
Arxiu del blog
-
►
2011
(4)
- ► de desembre (2)
- ► de setembre (1)
-
►
2009
(3)
- ► de desembre (1)
- ► de setembre (1)
Aquesta visió que ens eleva per sobra de lo banal, és el que més m'intersa dels teus escrits, i segurament el que més t'atormenta a tu.
ResponEliminaun petó