Arribes galopant
pel meu cor
com el vent
que trenca les onades.
I em portes
a la illa frondosa,
humida i plena de flors,
que deixen els teus llavis.
Fins que surto
del somni
sense pell,
però amb el cos
de la teva carícia.
dimarts, 14 de desembre del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Seguidors
Arxiu del blog
-
►
2011
(4)
- ► de desembre (2)
- ► de setembre (1)
-
▼
2010
(3)
- ▼ de desembre (2)
-
►
2009
(3)
- ► de desembre (1)
- ► de setembre (1)
La tercera estrofa és impactant, un no pensa en trovar-la. Un gran encert poètic.
ResponEliminaun petó