dimarts, 14 de desembre del 2010

Avui he atravessat
el parc
per l'herba mullada.
Les fulles seques
faran renéixer
els arbres
que ha despullat
el fred.
Arribes galopant
pel meu cor
com el vent
que trenca les onades.

I em portes
a la illa frondosa,
humida i plena de flors,
que deixen els teus llavis.

Fins que surto
del somni
sense pell,
però amb el cos
de la teva carícia.

divendres, 15 de gener del 2010

Entre les notes
hi ha un sospir
que va resseguint
la melodia.
Una veu sense paraules
que retorna
en les trompes
i en els contrabaixos
per avisar-nos
de què el més enllà
ens escolta.

Seguidors