dimecres, 28 de desembre del 2011

L'aire escura el blanc
obert com un sospir
i agafat al tall de la vida
que brota des de l'arrel.
Ets una font per als ulls,
la meravella fecunda
que omple de dolçor
un espai ple de somnis.
Ara aplegues les ales
que extenies immòbils
per dir-me que la pau
és la flor del pensament.
Veu que tot ho veus
i que ressones pel cos
com el vent a l'ombra
frondosa dels boscos.
Et sento de nit i ets
ona de so que es trenca
sobre la meva ànima
i l'amara amb l'escuma
invisible del desig.

dilluns, 12 de setembre del 2011

El cos,
aquest instrument mut
que parla pel plaer
i es torna bandera
de l'amor.

dijous, 12 de maig del 2011

Llavis de múrgula.
Saliva d’aiguardent.
Pell rostida
a foc lent
que es desfà
sota la llengua.
Un pessic de pa
sucat al cor
i els dits de l’amor
bebent-se l’ànima.

Seguidors