dimecres, 28 de desembre del 2011

L'aire escura el blanc
obert com un sospir
i agafat al tall de la vida
que brota des de l'arrel.
Ets una font per als ulls,
la meravella fecunda
que omple de dolçor
un espai ple de somnis.
Ara aplegues les ales
que extenies immòbils
per dir-me que la pau
és la flor del pensament.
Veu que tot ho veus
i que ressones pel cos
com el vent a l'ombra
frondosa dels boscos.
Et sento de nit i ets
ona de so que es trenca
sobre la meva ànima
i l'amara amb l'escuma
invisible del desig.

Seguidors