dimecres, 28 de desembre de 2011

L'aire escura el blanc
obert com un sospir
i agafat al tall de la vida
que brota des de l'arrel.
Ets una font per als ulls,
la meravella fecunda
que omple de dolçor
un espai ple de somnis.
Ara aplegues les ales
que extenies immòbils
per dir-me que la pau
és la flor del pensament.
Veu que tot ho veus
i que ressones pel cos
com el vent a l'ombra
frondosa dels boscos.
Et sento de nit i ets
ona de so que es trenca
sobre la meva ànima
i l'amara amb l'escuma
invisible del desig.

dilluns, 12 de setembre de 2011

El cos,
aquest instrument mut
que parla pel plaer
i es torna bandera
de l'amor.

dijous, 12 de maig de 2011

Llavis de múrgula.
Saliva d’aiguardent.
Pell rostida
a foc lent
que es desfà
sota la llengua.
Un pessic de pa
sucat al cor
i els dits de l’amor
bebent-se l’ànima.

dimarts, 14 de desembre de 2010

Avui he atravessat
el parc
per l'herba mullada.
Les fulles seques
faran renéixer
els arbres
que ha despullat
el fred.
Arribes galopant
pel meu cor
com el vent
que trenca les onades.

I em portes
a la illa frondosa,
humida i plena de flors,
que deixen els teus llavis.

Fins que surto
del somni
sense pell,
però amb el cos
de la teva carícia.

divendres, 15 de gener de 2010

Entre les notes
hi ha un sospir
que va resseguint
la melodia.
Una veu sense paraules
que retorna
en les trompes
i en els contrabaixos
per avisar-nos
de què el més enllà
ens escolta.

Seguidors