dijous, 12 de maig del 2011

Llavis de múrgula.
Saliva d’aiguardent.
Pell rostida
a foc lent
que es desfà
sota la llengua.
Un pessic de pa
sucat al cor
i els dits de l’amor
bebent-se l’ànima.
a

1 comentari:

  1. Jordi Pascual Morant12 de maig del 2011, a les 6:01

    Què be tornar a llegir-te.

    Els voletàires no volen dir on s'amaguen els bolets.

    Com la múrgula, aquest és un sabròs poema de primavera. Ens l'has descobert.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Seguidors