diumenge, 6 de desembre del 2009

El teu ull descansa
en la claror interior.
Tens el repòs
de la nineta
extès sobre el front.
Les mans absents.
El cos t’abandona.
La nit et vol
per sentir-se fosca.
I jo et somio
els llavis al refugi
de l’amor.

2 comentaris:

  1. "La nit et vol/ per sentir-se fosca"... senzillament preciós!

    ResponElimina
  2. Descans i repòs, absència i abandò, voler i somniar, ens fas reflexionar sobre aquets trets tan humans i influents en les nostres vides pels que tots hem passat, i que ens ho dius amb tanta tendresa.

    un petó

    ResponElimina


Seguidors