El teu ull descansa
en la claror interior.
Tens el repòs
de la nineta
extès sobre el front.
Les mans absents.
El cos t’abandona.
La nit et vol
per sentir-se fosca.
I jo et somio
els llavis al refugi
de l’amor.
diumenge, 6 de desembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Seguidors
Arxiu del blog
-
►
2011
(4)
- ► de desembre (2)
- ► de setembre (1)
-
▼
2009
(3)
- ► de setembre (1)
"La nit et vol/ per sentir-se fosca"... senzillament preciós!
ResponEliminaDescans i repòs, absència i abandò, voler i somniar, ens fas reflexionar sobre aquets trets tan humans i influents en les nostres vides pels que tots hem passat, i que ens ho dius amb tanta tendresa.
ResponEliminaun petó